Assignació de places universitàries
A Catalunya, l’assignació de places universitàries es basa en un sistema centralitzat de preinscripció que combina dos factors clau: la nota d’admissió de cada estudiant i l’ordre de preferència de les titulacions que han sol·licitat.
1. La Nota d’Admissió
La nota d’admissió és el criteri principal. Es calcula per a cada estudiant i per a cada titulació que sol·licita, i pot variar entre un grau i un altre. S’obté sumant la nota d’accés i les dues millors notes de la fase específica de les PAU.
- Nota d’accés (màxim 10 punts): Aquesta nota es calcula de la següent manera:
- 60% de la nota mitjana del Batxillerat.
- 40% de la nota mitjana de la fase general de les PAU (Proves d’Accés a la Universitat).
- Fase específica (fins a 4 punts addicionals): Aquesta fase permet als estudiants pujar la seva nota d’admissió fins a un màxim de 14 punts. Es basa en els exàmens de dues matèries de modalitat de Batxillerat que tinguin una relació directa amb els estudis que es volen cursar.
- Cada examen de la fase específica ha de tenir una qualificació igual o superior a 5 per a ser considerat.
- La nota de cada matèria es multiplica per un paràmetre de ponderació (0,1 o 0,2) establert per cada universitat i per cada grau. Les assignatures més rellevants per a la titulació tenen una ponderació de 0,2, mentre que la resta ponderen 0,1.
- Es sumen les dues notes ponderades més altes a la nota d’accés
Fórmula:
On M1 i M2 són les dues millors qualificacions obtingudes en la fase específica, i a i b són els paràmetres de ponderació (0,1 o 0,2).
2. Les Preferències
Durant la preinscripció, els estudiants poden sol·licitar fins a vuit titulacions universitàries, ordenant-les segons la seva preferència. Aquest ordre és crucial.
El sistema d’assignació de places funciona per un procés d’assignacions successives:
- El sistema comença per l’estudiant amb la nota d’admissió més alta.
- Assigna a aquest estudiant la primera plaça de la seva llista de preferències que encara tingui vacants.
- Després, passa al següent estudiant amb la nota més alta i repeteix el procés, i així successivament.
- La nota de tall de cada grau és la nota d’admissió de l’últim estudiant que ha obtingut una plaça en aquesta titulació. Aquesta nota no és fixa, sinó que es determina cada any en funció de la demanda i l’oferta de places.
Un cop s’assigna una plaça:
- Si l’estudiant obté una plaça en la seva primera preferència, se li assigna automàticament i ja no participa en les següents assignacions. Ha de matricular-se per confirmar la plaça.
- Si se li assigna una plaça en una de les preferències següents (de la 2a a la 8a), l’estudiant té dues opcions:
- Matricular-se: Accepta la plaça i abandona el procés d’assignació.
- Esperar a les següents assignacions: L’estudiant manté la plaça assignada però pot optar a millorar-la en una assignació posterior (és a dir, a una de les seves preferències superiors). El sistema mai assignarà una plaça d’una preferència inferior a la que ja ha obtingut.
Aquest procés de diverses assignacions (primera, segona, tercera i successives) permet que els estudiants millorin la seva posició i optin a les titulacions de més alta preferència si queden places lliures.
Exemple de segona preferència o inferior
Imaginem l’Eric, que vol estudiar enginyeria a la UPC de Vilanova, i ha posat com a preferències a l’EPSEVG les següents:
| Ordre | Preferència de l’Eric | Nota de Tall (Exemple Fictici) |
| 1a | Grau en Enginyeria Mecànica | 8,200 |
| 2a | Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica | 7,800 |
| 3a | Grau en Enginyeria Elèctrica i Sistemes Ferroviaris | 7,500 |
Suposem que l’Eric té una nota d’accés (tall) de 7,600 de les PAU.

1. Primera Assignació de Places Universitàries
Amb una nota de 7,600, l’Eric no arriba a la nota de tall de la 1a i 2a preferència, però sí a la 3a:
- Plaça Assignada: Grau en Enginyeria Elèctrica i Sistemes Ferroviaris (3a preferència).
- Plaça No Obtinguda: Enginyeria Mecànica (1a) i Enginyeria Electrònica (2a).
2. Les Opcions de l’Eric
L’Eric té assignada la 3a preferència, que NO és la primera. Per tant, té dues opcions:
Opció A: Matricular-se (Renúncia al Procés)
- L’Eric es matricula a Enginyeria Elèctrica.
- Conseqüència: Està satisfet amb aquesta plaça, l’accepta i abandona definitivament el procés. No podrà optar a millorar a la 1a o 2a preferència.
Opció B: Esperar (Opció de Millora) 👈 El cas que ens interessa
- L’Eric no es matricula i indica al sistema que vol continuar en les reassignacions (manté l’expectativa de millora).
- Efecte Immediat: Manté assegurada la plaça a Enginyeria Elèctrica i Sistemes Ferroviaris (3a preferència).
- Objectiu: En les següents assignacions (2a, 3a llista, etc.), el sistema només intentarà assignar-li una plaça en les seves preferències superiors: Enginyeria Mecànica (1a) o Enginyeria Electrònica (2a).
3. Segona Assignació de Places (El cas de Millora)
A la segona llista d’assignació, alguns estudiants que havien obtingut plaça en titulacions de tall més alt no s’han matriculat. Les notes de tall cauen:
- Resultat: La nota de tall del Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica (2a preferència) baixa a 7,550.
- Nova Assignació: Com que la nota de l’Eric (7,600) supera el nou tall, el sistema li assigna automàticament la seva 2a preferència: Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica.
- Plaça Anterior: La plaça d’Enginyeria Elèctrica (3a) queda alliberada.
4. Noves Opcions (Després de la Millora)
Ara l’Eric té assignada la 2a preferència. Les seves opcions tornen a ser les mateixes, però millorades:
- Matricular-se a Enginyeria Electrònica (2a): Accepta, i renuncia a la possibilitat d’optar a la 1a.
- Esperar a la següent llista: Manté assegurada Enginyeria Electrònica (2a) i només participa per optar a la seva 1a preferència: Enginyeria Mecànica.
❌ Important: El sistema mai li tornarà a assignar la 3a preferència (Enginyeria Elèctrica), ja que és inferior a la que ja ha obtingut.

